Resultats de la cerca

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li…

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla  1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels fundadors de…

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…

Es titulà el 1958 a Madrid Redactor de l’Agència EFE 1960-67, el 1962 s’incorporà al Diari de Barcelona , on fou cap d’informació municipal i columnista diari, a més de cap del dominical Gentes de pluma y lápiz 1969-75 Cofundador el 1976 del diari Avui , en fou subdirector fins el 1979, any que passà a dirigir l’ Hoja del Lunes  fins al seu tancament 1983 L’any següent s’incorporà a  El Periódico de Catalunya , en el qual, fins el 2010, fou redactor en cap i columnista També ha collaborat en programes de ràdio i, més esporàdicament, de televisió Periodista de proximitat i destacat crític d’…

Desenvolupament enciclopèdic Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En…

La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen, després gràcies…

Descriu les relacions de tres joves —dos nois i una noia— entre el 1928 i el 1939, un període ple d’illusions personals i de conflictes socials En una illa mediterrània molt semblant a Mallorca, el jove Joan Lluís Cardona, hereu d’una família de l’antiga aristocràcia, i el seu amic Salvador Marquès, de procedència obrera i immigrant, coneixen Rosa Agulló a Favinyana, la finca d’estiu dels Agulló, una família de gran poder econòmic gràcies als negocis de la navegació marítima Som a l’estiu del 1928 i els protagonistes tenen divuit i dinou anys Estiu rere estiu la relació d’amistat entre tots…

Germà gran de Josep Maria Folch i Torres , començà a collaborar a la premsa molt jove, en part forçat per les circumstàncies econòmiques familiars el 1894, als divuit anys, ja era director de La Opinión , i collaborava també al Diario Mercantil Militant de la Lliga Regionalista, fou collaborador de La Veu de Catalunya 1903-09 i Las Noticias Fou director, des de la fundació 1902 fins al 1912, del setmanari satíric Cu-cut , on signava amb el pseudònim Lleixiu El 1916 començà la carrera d’advocat, i obtingué el títol el 1918 S’inicià en la literatura al setmanari  L’Aureneta el 1895, on…

Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies  són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans  el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…

El volum aplega, cronològicament, els llibres Cau de llunes 1977, Bruixa de dol 1979, Sal oberta 1982, incorpora la secció Escarsers , composta per set poemes escrits per a ocasions puntuals entre el 1980 i el 1982, Terra de mai 1982, quinze sextines que va incloure a la primera secció de La germana, l’estrangera 1995, i Desglaç 1989, poemari que dona a conèixer per primera vegada Llengua abolida respon a la idea de l’autora de donar unitat a tot un cicle poètic, temporalment breu 1973-89, i molt compacte, que sols es perllonga amb el volum pòstum Raó del cos 2000 Marçal respecta l’ordenació…