Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet
Literatura catalana
Versió catalana transmesa en un manuscrit (Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 89) de mitjan s. XV de l’Alphabetum narrationum, que el frare dominicà Arnau de Lieja compongué en els primers anys del s. XIV per a ús de predicadors.
Desenvolupament enciclopèdic El volum conservat conté, al final, altres textos, entre els quals un fragment en català del Valter e Griselda Bibliografia Ysern i Lagarda, JA 2004 Vegeu bibliografia
Llorenç Cendrós
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Prevere i professor de llatinitat a la Universitat de Barcelona És autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada ab molts exemples Barcelona, 1676, per a l’aprenentatge del llatí, al final de la qual hi ha un breu tractat de retòrica i versificació en català
,
Sara Llorens i Carreres
Literatura catalana
Narradora i folklorista.
Deixebla de Rossend Serra i Pagès, es dedicà a la investigació del folklore Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, els reculls Petit aplec d’exemples morals 1906 i El cançoner de Pineda 1931 deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus escrits foren recollits al volum Proses de la collecció “Lectura Popular” s d El 1954 s’edità El llibre del cor , una mena de dietari íntim de l’autora
Miquel Joan Osona
Literatura catalana
Predicador.
Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples…
Berenguer d’Anoia
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra D’origen noble, visqué probablement al principi del s XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el…
Flors del Calvari. Llibre de consols
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1896.
Desenvolupament enciclopèdic Recull de poemes inspirats pel dolor i la ràbia que li va causar la privació de les llicències sacerdotals l’estiu del 1895 i composts en cerca de consol, com diu el subtítol, i d’identificació mística amb el Jesús sofrent del Calvari Consta de tres parts, “Crucíferes”, “Esplais” i “Flors de Mira-Cruz”, i conté composicions anteriors al 1895, com “Vora la mar”, de gran significació en la poètica verdagueriana, i com moltes de les cent quaranta-cinc «senzilles corrandes» o «adagis espirituals» de la tercera part La majoria, però, de les composicions i les més…
Francesc Escobar
Literatura catalana
Hel·lenista.
Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina a Barcelona, i fou catedràtic de retòrica i de grec de l’Estudi General 1545-58 El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia Barcelona 1557 i De octo orationis partium constructione libellus , sintaxi amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557, obres molt reeditades fins al s XVIII…
Onofre Pou
Literatura catalana
Llatinista i lexicògraf.
Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J ↑ Lorenzo Palmireno , fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…
Josep Maria Planes i Martí
Literatura catalana
Periodista.
Collaborà a “La Nau dels Esports”, “La Rambla”, oL’Opinió”, i després a “Mirador”, entre el 1929 i el 1935, on els seus reportatges començaren a adquirir notorietat Participà en la fundació d’Acció Catalana 1930 Dirigí la revista “Imatges” 1931, però la seva consagració arribà amb els articles publicats des del 1934 a La Publicitat —diari del qual fou corresponsal a París— i amb la direcció de la revista satírica El Be Negre 1931-36, dos exemples de periodisme compromès i de denúncia També collaborà a Papitu i “La Ciutat” Publicà Nits de Barcelona 1931, reportatges costumistes…
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,