Resultats de la cerca

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Va ser un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía” i exercí de crític d’art a La Vanguardia Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà diversos llibres en castellà durant els anys quaranta i cinquanta També hi traduí alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias 1957 de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética 1946 de Joan Maragall

El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a…

Dama de la cort de Germana de Foix Molt estimada i elogiada pel duc d’Alba, Fernando de Toledo Mantingué correspondència literària, en llatí, amb humanistes com Lucio Marineo Siculo Li és atribuïda l’obra De saracenorum apud Hispaniam damnis

Fou funcionari de l’Administració del Reial Estat de l’Albufera de València Traduí del francès la novella Las Batuecas 1820 i escriví uns Sueños poéticos de 37 quintetes, Poesías para la Real Maestranza de esta ciudad a la venida de los Reyes nuestros Señores en 1827 i altres poemes, publicats al Diario de Valencia , entre els quals En los dies del nostre rey Fernando 1830, dedicat a Ferran VII en la seva onomàstica, i que passa per ser un dels primers poemes de sensibilitat romàntica escrits en català a València

Llicenciat 1990 en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i professor de literatura portuguesa a la mateixa universitat Ha publicat els poemaris Difícil naufragi 1997, Apocatàstasi 2001 i Vulgata 2004 Ha traduït del portuguès, entre d’altres, Castro 1990, d’António Ferreira, Fra Luís de Sousa 1997, premi Josep M de Sagarra de traducció teatral, d’Almeida Garrett i Llibre del desassossec 2002, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2003, de Fernando Pessoa −juntament amb Nicolau Dols−, i del llatí, els Himnes d’Hildegarda de Bingen Ha estat editor de la poesia…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en edició de textos contemporanis, cosa que l’ha dut a coordinar l’edició crítica de l’obra completa de Salvador Espriu —del qual ha editat diversos llibres— i a coordinar el volum L’edició de textos història i mètode 2002 També s’ha dedicat a les relacions literàries entre Catalunya i Portugal, amb llibres com El naixement de l’iberisme catalanista 1997 i traduccions de Fernando Pessoa, José Saramago, Herberto Helder o Mário de Sá Carneiro Així mateix s’ha interessat per la narrativa…

De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca…

Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…

És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978,  Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983,  De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986,  L’acròbata dels ponts  1989,  Matèria primera  1993,  Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999  2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001,  Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament  2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat inclòs en…