Resultats de la cerca

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa Caterina 1511…

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti

Autor dels poemaris Història circular 1985, Jardins d’Al Balaqí 1997 i De les llacunes ermes 2007 Amb El vast desert 1991 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona el 1990 També és poeta objectual i ha publicat, amb Benet Rossel, Balo in maschara 1999 Els vels de l’eclipsi , estrenat a la Fira de Tàrrega l’any 1986, és un muntatge teatral a partir de poemes de Jaume Pont Fou director de la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les…

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals del 1896, El…

Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La…

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al Princesa de…

Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les collaboracions a les revistes Geminis 1952-61, La Zuda 1955-63 i EbreInformes 1978-95 També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65 Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà La bofetada , 1956 El libro que sí servía , 1958 El combate , 1959 La tierra , 1960 El viajero , 1975, i passà al…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray…