Resultats de la cerca

Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d'altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…

Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’…

Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961

Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral

Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana