Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Joaquim Torres i García
Pintura
Art
Pintor muralista i teòric de l’art.
Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…
,
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
Bernat Garcia
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1759 Després de l’expulsió de l’orde, l’abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore 1789 i La zingara 1791-1800 Escriví també la disquisició filosòfica Elogio funebre di un illustre filosofo 1778, una defensa de la…
,
Miquel Garcia
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta en català.
Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511
,
Lluís Garcia
Literatura catalana
Dret
Història
Poeta.
El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, Ramon Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI Barcelona, Fidel Giró, 1911
,
Martí Garcia
Història
Literatura catalana
Escuder i poeta, possiblement valencià.
És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella Bibliografia Pagès, Amédée “La dansa provençale et les goigs en Catalogne”, dins Homenatge a A Rubió i Lluch , I Barcelona s n, 1936
,
Xavier Lamuela García
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la redacció de…
,
Francisco Blanco García
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellà.
Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu
,
Ferran Garcia-Oliver
Literatura catalana
Història
Historiador i prosista.
Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991 i La vall de les sis mesquites 2003 —estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval—, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 L’any 2015 guanyà el premi Joan Fuster d’assaig amb Nació, ancestres i ADN , publicada amb el títol Valencians sense ADN Relats dels orígens 2016 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc…
Magdalena Garcia Bravo
Literatura catalana
Poeta.
El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina