Resultats de la cerca

Publicà poesia d’avantguarda Infern quadrivèrtex 1950, Error nicti-lícit 1954,  Macla mínima 1961, Penell irat 1970, Gemec iàmbic 1975, Donaídem 1989, Tempteig va 1996,  He guarnit els dies 2000 i Infern quadrivèrtex Obra poètica 1950-2000 2004, un títol que aplega en un sol volum tota la seva obra

Apotecari i doctor en filologia catalana 1998, és professor de filologia catalana a la Universitat de Girona des del 1993 Especialista en literatura catalana del període barroc, ha publicat articles, llibres Agustí Eura, OSA 1684-1763, escritor y obispo , 2001 l’edició crítica d’Agustí Eura Obra poètica i altres textos , 2002, i de l’ Arminda de Joan Ramis —amb Vicent de Melchor—, 2006 és coautor, amb Albert Rossich, de Poesia catalana del barroc Antologia 2006, Literatura i cultura catalanes segles XVII i XVIII 2007 i Literatura catalana moderna siglos XVI-XVIII Ha estat curador de…

Com a escriptor de narrativa infantil és autor d’una obra extensa Entre moltes altres obres, ha publicat La fada pastissera 1988, Un drac a dieta 1992, T’he enxampat, Caputxeta 1995, premi Samaruc 1996, No vull anar a dormir 1997, La caputxeta de colors 2000, A l’altre costat del barret 2002 i La màquina dels contes 2002 Ha participat com a guionista i locutor en programes de Ràdio 9 i Canal 9 i ha organitzat activitats d’animació a la lectura

Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad clásica , 1969…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com…

Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i  L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988 rebé el premi…

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges,…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002, finalista del…