Resultats de la cerca

És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…

Vida i obra És autor d’una dansa Dompna, de mi merce us prenya de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll No es coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb Dalmau III de Castellnou 1305/42, cavaller des del 1328, o amb el seu pare Dalmau II, mort el 1323 durant la conquesta de Sardenya Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau,  Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis Sinisterra i Pierre Chabert Membre fundador de la Sala Beckett, es formà com a autor als Tallers de Dramatúrgia de Sanchis Sinisterra Amb l’obra  Sara i Simon , estrenada al Festival de Manizares Colòmbia 1994 Obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996 El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional El 1998 presentà Strip-tis , on cinc amigues celebren el comiat de soltera d’una d’elles S’ha dedicat sobretot a la direcció d’escena La presa 1999, premi de…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…

La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i…