Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Antoni Gil de Federic i de Sans
Literatura catalana
Prosista.
Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978
Dionís Pont
Literatura catalana
Escriptor.
Mestre de cant de Mallorca JM Bover, partint d’informacions d’altri, el fa autor d’un poema en quintetes escrit arran de la victòria de Lepant, Vertadera relació del combat naval dels cristians tengut en lo golf de Lepanto cuantre els infaels Barcelona 1571 i en transcriu tres estrofes tenen l’aspecte d’una relació en vers, com les publicades en plec solt És molt improbable que Pont sigui autor de Les estillades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell , malgrat l’atribució que li fan alguns impresos d’aquest text valencià cinccentista
,
Manelic
Periodisme
Revista publicada pels catalans de l’Uruguai, de periodicitat mensual.
Subtitulada “Portaveu del Casal Català”, fou fundada a Montevideo el 1926 i era escrita en català Publicava bàsicament informacions de les activitats del Casal Català de Montevideo i textos de caràcter històric i literari de Catalunya Editada directament pel Casal passà per tres etapes diferents la primera, entre 1926-65, amb diverses interrupcions i una represa especial el 1954 la segona entre el 1965 i el 1980 i la darrera a partir dels primers anys vuitanta A partir del 1988 la revista esdevingué trimestral Entre els collaboradors, cal esmentar Victor Castells, Francesc Bergós…
,
Viage literario a las iglesias de España
Literatura
Obra històrica monumental, en vint-i-dos volums, composta per Jaume Villanueva i Astengo i publicada a Madrid —i, bé que no consta, impresa a València— entre el 1803 i el 1852.
Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…
,
Antoni Vicenç Domènec
Historiografia catalana
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants…
,
Josep Giró i Torà
Literatura catalana
Folklorista.
Vida i obra Batxiller en filosofia i doctor en farmàcia, fou professor de ciències naturals al seminari de Vic i d’història i matemàtiques per compte de l’Ajuntament, del qual fou alcalde 1863-65 Participà en la fundació del Círcol Literari, que li dedicà una sessió necrològica 1882 Recollí lletres de cançons populars per lliurar potser amb la implicació del seu germà Fèlix, que acollia a la seva farmàcia de Barcelona una concorreguda tertúlia literària a Pau Piferrer i, també, cançons i informacions diverses d’interès folklòric i arqueològic per a Manuel Milà i Fontanals, que les utilitzà en…
Guillem Mir
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de…
, ,
Lluís Aymamí i Baudina
Periodisme
Literatura catalana
Esport general
Periodista i assagista.
En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo i La Nau Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí La Rambla…
, , ,
Oleguer
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller.
És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la industrialització a mitjan…
Joan Guàrdia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i pagès.
Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…
,