Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Crònica d’Espanya
Literatura catalana
Primera traducció anònima al català de l’epítom llatí Status Yspaniae a principio usque nunc (1268) de la Historia gothica o Historia de rebus Hispaniae (1243), de Roderic Ximénez de Rada, arquebisbe de Toledo (1170/80-1247).
Desenvolupament enciclopèdic Es conserva intercalada en una crònica universal francesa ms esp 13 de la Bibliothèque Nationale de París Atribuïda temps enrere a Pere ↑ Ribera de Perpinyà , hom ha demostrat que aquesta autoria és injustificada i que l’obra fou redactada cap a l’any 1268 per un autor anònim, qui en continuà la redacció amb el regnat de Jaume I fins a la conquesta de Múrcia l’any 1266, canviant-hi la ideologia del model en mostrar-se a favor de la independència de l’Església tarraconense respecte de la seu toledana Les interpolacions procedeixen de la Historia…
Ronda de mort a Sinera
Teatre
Espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu, estrenat al Teatre Romea per l’EADAG el 1965, i publicat el 1966.
L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc , una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther , i diverses interpolacions poètiques procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna , algunes simplement recitades, altres acompanyades d’una actuació mímica No sols l’univers de Sinera Arenys de Mar queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d’un accident laboral o una família de grans navegants en decadència sinó també…
,
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…
, ,
Bernat Peres
Cristianisme
Erasmista, apologista catòlic i traductor.
Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…
, ,
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…
, ,