Resultats de la cerca

Vida i obra El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A 1975 Gubern i Domènech, R 1949-1950 Vegeu bibliografia

Vida i obra Comte d’Empúries, respongué amb un poema — A l’onrat Frederic terz vai dir — a la demanda que el 1298 havia fet Frederic III de Sicília sollicitant suports per a la seva causa per tal de fer desistir el rei Jaume II de la seva intenció d’atacar-lo si no restituïa Sicília a l’Església Aquesta situació ja havia provocat el 1293 la intervenció favorable a Frederic III d’un trobador anònim Seigner N’Enfanz, s’il vos platz Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Tan sols se’n conserva, al↑ Cançoner Vega-Aguiló , una octava decasillàbica amb bioc tetrasíllab, escrita com a resposta a una cobla enviada per Jaume Bonet a ell mateix i a un desconegut A de Muntanyans, que hi correspongué amb una altra cobla del mateix estrofisme Se’l coneix també per la seva frustrada intervenció com a jutge literari, en ser nomenat veguer de Tàrrega el 1416, en un debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Massanet Tençó moguda per en Gabriel Ferruç an Garau de Massanet Això permet datar el poema, i suposar l’existència d’un possible cercle…

Professor d’anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra,la seva tesi doctoral versà sobre la intervenció en la comunicació escrita en les organitzacions empresarials Ha divulgat habitualment sobre didàctica de la llengua i comunicació escrita, en revistes com “Guix Elements d’Acció educativa”, “Com”, “Escola catalana” i “Articles de didàctica de la llengua i de la literatura”, tema sobre el qual ha publicat també diversos manuals, com, entre d’altres, Descriure escriure Com s’aprèn a escriure 1987, 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita amb M…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…

Estudià a Perpinyà i es doctorà en teologia a Avinyó Amb Simó Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí Compendiosa regula cleri Avinyó 1753, Praeparatio proxima ad mortem Avinyó 1756 i Regula cleri ex sacris litteris Avinyó 1757 En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble  1755, d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna Avinyó 1755, primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana i el qual reflecteix clarament la influència de la mètrica…

Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes A la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú hom conserva la Llibreta d’alguns versos fets per Josep Bavorés i Oms, rector de Gualba , que recull poemes en general de tipus satíric que segueixen els models barrocs catalans També deixà manuscrites obres en vers, com ara  La Guerra del Francès a Gualba Història de la guerra de 1808 a 1814  Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…