Resultats de la cerca

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…

Secretària del Centre d’Estudis Algueresos 1960 i presidenta 1974, fou guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965, i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969 El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en diverses publicacions locals, com ara Nuova Vetrina

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Ba-nyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona Traduí faules de La Fontaine i de Florian

Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català

Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura…

Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…