Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

El 1882 fundà i dirigí la revista barcelonina “L’Esperit Català” Fou redactor en cap del diari “Las Noticias” i de La Veu de Catalunya 1894-96 Publicà alguns opuscles sobre dret administratiu i estudis jurídics, com Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 La seva obra rebé nombroses distincions per la temàtica reivindicadora de Catalunya i fou premiada en diversos certàmens literaris de València, Lleida i, entre altres ciutats, a Barcelona, on guanyà l’englantina als Jocs Florals del 1901 i quatre accèssits entre el 1917 i el 1921 Publicà Poesies 1890, En prosa 1892 —…

Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com Queralt  1952-65 i Criterion Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on narra la seva…

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…

Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que…

Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952, i fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris Liridonvau, liridonvon 1989, Carrer…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València…

Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

En la infantesa, Claudi fou un nen sensible, atret per la literatura, que escrivia poemes El jardí de la magnífica torre familiar, villa Mercedes, és l’espai central dels seus jocs imaginatius l’atracció que sent per la seva mare i per la seva germana l’acompanyarà tota la vida Sent també un fort interès per les representacions teatrals i pel circ i, de manera especial, per l’home volador, Phoebus, figura simbòlica De fet, al llargde la seva existència, Claudi conserva els trets de la infantesa insatisfacció i recerca del sentit de l’existència, que busca en l’amor i en la literatura Pel que…