Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la redacció de…

Estudiós de llengües com ara el grec i el sard, exercí de professor d’aquestes llengües al liceu de l’Alguer Fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a Lo Gai Saber 1869 Uns quants anys més tard fou collaborador d’Eduard Toda, cònsol a l’Alguer, per mediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Fou autor de nombrosos poemes…

Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…

Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es casà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Segons Jaume Massó i Torrents, posseïa una rara intelligència, tocava la lira, poetitzava i coneixia les llengües clàssiques Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc, Hoydes vostres rahons belles , sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor Bibliografia Massó i Torrents, J 1936 “Poetesses i dames intellectuals” Estudis Universitaris Catalans , 21

Fou professor al St Dominic’s College de Foochow Xina 1915-21 i als Estats Units a partir del 1921 Publicà treballs sobre teatre religiós valencià i llatinoamericà com Los Misterios del Corpus de Valencia 1932 i Misterios y autos del teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia 1949, i treballs sobre llengües, entre els quals cal destacar Manual of the Foochow Dialect 1945 Collaborà en revistes especialitzades com Hispania i Revista Iberoamericana , entre d’altres

Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1869 Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1915-18 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què dissertà sobre El comerç i la cultura 1930 També publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales 1925 Traduí de les llengües originals a la catalana obres de Schiller Guillem Tell , 1907, i la primera part de Wallenstein , 1911, Shakespeare La tragèdia de Coriolanus , 1917, i La tragèdia d’Otello , 1929 i Goethe Ieri i Beteli , 1932

S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina

Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times