Resultats de la cerca

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887

Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals Membre del Liceu de València, fou soci fundador de Lo Rat Penat, i el 1878 prengué part activa en la sessióinaugural de la societat literària amb la lectura de l’abrandat poema Desperta, València hermosa , el contingut valencianista del qual fou matisat pel president, Fèlix Pizcueta Collaborador del “Calendari Llemosí” i de l’almanac de “Las Provincias”, publicà algunes composicions en reculls lírics, com Tabal i donçaina i Tipos d’auca 1878 i Brots de llorer 1896 Escriví peces de teatre satiricocostumista en…

Vida i obra Inicià els estudis de sacerdot al seminari de Vic i fou ordenat en aquesta ciutat el 1834 Continuà els estudis a la Universitat de Cervera i el 1835 s’hi doctorà en teologia Tot i que d’entrada ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura, establert a Barcelona s’orientà envers l’apologètica i la sociologia, amb llibres d’ampli ressò com El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea i amb collaboracions en revistes com “La Religión” i “La Civilización” amb Roca i Cornet, Ferrer i Subirana, Rubió i Ors, Tomàs Aguiló i Josep M…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, ambientada a Barcelona en un temps que va del final del segle s’inicia amb el matrimoni que  Teresa Goday —una jove bellesa que despatxava peix en una parada del mercat de la Boqueria— contrau amb Nicolau Rovira, un home vell i ric, gràcies al qual Teresa aconsegueix l’ascensió social, i a qui amaga, però, l’existència d’un fill secret Un cop viuda, Teresa es casa amb Salvador Valldaura —que, al seu torn, guarda el secret del seu amor amb una jove violinista vienesa que se suïcidà— i es configura, a partir d’aquest moment, l’espai de la novella la…

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…