Resultats de la cerca

Narra, tot parodiant els tòpics artúrics, les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit de Miramar, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia

Vida i obra Era net de Jahudán de la Cavallería, financer de les empreses del rei Jaume I, i fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret del mateix rei El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahrawi, que podria tractar-se de l’avui perdut llibre anomenat Alboquerim Dels ferres Uns vint anys abans entre el 1291 i el 1295 compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de…

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la…

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica, com la taurina…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer i denunciar l’ambient opressiu de les relacions laborals dels anys de postguerra fins, almenys, els setanta, Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats, el producte del treball dels quals sempre és a benefici dels «altres», els amos, «els qui ostentosament estampen / llur nom damunt la feina», justament aquells que imposen unes condicions indignes i injustes als treballadors Els poemes combinen…

Vida i obra D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548 Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’ Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles…

Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes excavacions fetes…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…

Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria…