Resultats de la cerca

En la infantesa, Claudi fou un nen sensible, atret per la literatura, que escrivia poemes El jardí de la magnífica torre familiar, villa Mercedes, és l’espai central dels seus jocs imaginatius l’atracció que sent per la seva mare i per la seva germana l’acompanyarà tota la vida Sent també un fort interès per les representacions teatrals i pel circ i, de manera especial, per l’home volador, Phoebus, figura simbòlica De fet, al llargde la seva existència, Claudi conserva els trets de la infantesa insatisfacció i recerca del sentit de l’existència, que busca en l’amor i en la literatura Pel que…

Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica Kultura naródov Pireniskogo poluóstrova” 1983, o, en collaboració amb…

Fou funcionari de l’Administració del Reial Estat de l’Albufera de València Traduí del francès la novella Las Batuecas 1820 i escriví uns Sueños poéticos de 37 quintetes, Poesías para la Real Maestranza de esta ciudad a la venida de los Reyes nuestros Señores en 1827 i altres poemes, publicats al Diario de Valencia , entre els quals En los dies del nostre rey Fernando 1830, dedicat a Ferran VII en la seva onomàstica, i que passa per ser un dels primers poemes de sensibilitat romàntica escrits en català a València

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2 1996 Entre els…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida inquieta de↑ Claudi M Broch , que s’inicia amb l’evocació de la seva infantesa i l’adolescència, en una família benestant de Barcelona, a la qual segueix una joventut cosmopolita, errant i insatisfeta, marcada per les relacions amorosesi l’atracció per la literatura finalment, al Japò, ja madur, troba l’estabilitat personal i accepta la seva obra, que fins ara havia rebutjat Nascut en una família de l’alta burgesia barcelonina, la infantesa de Claudi transcorre en una torre magnífica, de la qual destaca un jardí de grans dimensions…

Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas referencias inéditas…

Advocat penalista, fundà “El Foro Valenciano” Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

Traduí del rus una cinquantena de llibres vint-i-un al català i trenta-tres al castellà Havent quedat admirat per la literatura eslava, aprengué de primer el català, i després l’esperanto i el rus pel seu compte, amb l’ajut de gramàtiques en francès Militant del PSUC fins a la dissolució del partit i regidor de l’Ajuntament de Tarragona en dues legislatures, des del 1956 viatjà regularment a Rússia El 1964 publicà la primera traducció al castellà, llengua de què ha traduït sobretot literatura russa moderna i assaig soviètic El 1967 s’estrenà en català, amb Gorki, per bé que ja hi havia…

Llicenciat en dret i doctor en filologia romànica, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura catalana medieval, en especial al voltant de la narrativa cavalleresca Tirant lo Blanc , Curial e Güelfa , Jacob Xalabín , Jaufré i sobre Ausiàs Marc Entre les seves publicacions destaquen Una reina per a Curial 1984 i Novelas caballerescas del siglo XV Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco 2003, amb Glòria Sabaté i Lourdes Soriano una Història de laliteratura catalana 1995,…

Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895,  La sala de rebre 1914 i  Papers al balcó  1882, entre d’altres