Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles Figures de…

Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…

Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…

Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb  Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…

Situada entre l’estudi psicològic i el xoc del modernisme entre ideal i realitat, explica la història d’un vell que en tornar d’Amèrica crea expectatives en la família retrobada, la qual, immergida en dubtes, xifra en ell el seu avenir L’acció se situa en un poble tarragoní on, en una rauxa d’orgull, Hipòlit permet que la creença que arriba enriquit prengui força en el seu germà Joan i la seva cunyada Teresa, propietaris rurals arruïnats que volen salvar les aparences Només Janet, el nebot de deu anys, rep l’oncle amb una simpatia que esdevé afecte i admiració Una desesma i confusió creixents…

Desenvolupament enciclopèdic Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit Tres supòsits en què la vida humana…

Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el…