Resultats de la cerca

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds ,  Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit  Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Desenvolupament enciclopèdic Un manuscrit, que es remuntaria al s XXI, descriu els discursos i les vicissituds d’un grup de prohoms que es reuneixen en un refugi de muntanya per escapar d’una nova guerra mundial El text és redactat en primera persona per un jove que, juntament amb altres coetanis, es troba involucrat com a escoltador dels diversos relats explicats pels membres més influents de la classe dominant El punt d’origen d’aquestes narracions rau en els avatars de la Banca Mir i dels individus que s’hi troben involucrats Darrere les raons econòmiques, es descobreix el poder d’un…

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat  en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb  La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a  Cansada veu 1974, a  Memòria d’un…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…