Resultats de la cerca

El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició Sebastià Garcés…

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears, el 1860

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a Meridià  una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com El…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un Cançoner…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que  Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el costum assignat…

Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa…

Vida i obra Inicià els estudis de sacerdot al seminari de Vic i fou ordenat en aquesta ciutat el 1834 Continuà els estudis a la Universitat de Cervera i el 1835 s’hi doctorà en teologia Tot i que d’entrada ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura, establert a Barcelona s’orientà envers l’apologètica i la sociologia, amb llibres d’ampli ressò com El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea i amb collaboracions en revistes com “La Religión” i “La Civilización” amb Roca i Cornet, Ferrer i Subirana, Rubió i Ors, Tomàs Aguiló i Josep M…

Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861 —en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit—, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un…

Vida i obra Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó, i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 optà a la càtedra de teologia de l’Estudi General de Lleida, sense èxit Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de confiança, es graduà finalment a Tolosa el 1374…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…