Resultats de la cerca

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…

Mestre de primer ensenyament 1927-73, collaborà en Gaceta de Levante , El Noticiero Regional , Diario de Alicante , Ciudad , Las Provincias , Avant , El Camí , La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans És autor, en català, d’ Històries casolanes 1950, Narracions alacantines de muntanya i voramar 1959,  Lina Morell, un cas apasionant 1964, Miscellània alcoiana 1964, La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimillenària 1970,  De la muntanya i de vora mar 1975 i L’etern femení 1978 En castellà va publicar Ducado de Bernia 1954, Rescoldo del…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu…

De professió fou notari Escriví un Llibre de Santa Caterina i de sa santa casa en la muntanya de Montgrí 1672, amb afegits posteriors, sobre l’ermita dedicada a aquesta santa i els miracles que feu ms 2234 de la BC un altre a la Real Academia de la Historia de Madrid També compongué una Comedia de santa Catalina , en castellà, que no es conserva

Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949

Fou sacerdot i exercí a Sóller Mallorca Com a articulista, collaborà a les publicacions Sóller , Lluc  i Correo de Mallorca La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera 1940, Càntic de muntanya 1957 i Càntic Nou 1959 Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra 1951 de Manuel Sanchis i Guarner

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat…

Publicà a Manresa el conte «de la muntanya» La font de l’amargura ~ 1862 i el 1881, a “La Tramuntana”, una sèrie de quadres costumistes sota el títol de Lo camp i la ciutat Collaborà a la “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí” amb textos de contingut catalanista És autor també d’una novella, De Catalunya a París Memòries d’un emigrat 1892, també a Manresa, ambientada en els temps de la primera guerra Carlina

Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970