Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Josep Barbany i Mingot
Literatura catalana
Comediògraf i versista.
Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística “La Tomasa” i “L’Avi”, que dirigí, “La Bugadera” i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs
Alexandre Font i Pla
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a les revistes Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri…
,
Teresa Costa-Gramunt
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica…
Lo romiatge de l’ànima
Literatura catalana
Poema llarg de Víctor Balaguer, publicat el 1891 en l’original català i versió castellana en prosa.
Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat de les…
Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles
Literatura catalana
Comediògraf, traductor i poeta.
Propietari rural, fill de Josep Antoni de Cabanyes, estudià filosofia i lletres a Toledo i Madrid A Vilanova i la Geltrú estrenà diverses comèdies en llengua castellana i collaborà regularment a la premsa local Celebrà la revolució del 1868 i participà de la bohèmia artística barcelonina amb Eusebi Planas i Modest Urgell, i hi destacà també com a pintor i dissenyador Publicà Fábulas políticas 1868, fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1870 i tot seguit publicà els poemes narratius La prometença 1871, Sinuald 1871 i La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubelles 1872…
Francesc Tegell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius El Poema anafòric , de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720 cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat L’encapçala…
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent…
Rondalla de rondalles
Literatura catalana
Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.
Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i…
Ramon Picó i Campamar
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular dlEusebi Güell Tingué una destacada actuació catalanista fou fundador 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1880, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga Regionalista Fortament…