Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres 1891 Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista Collaborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença , Lo Catalanista de Sabadell, La Illustració Catalana , “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català , “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural És autor dels reculls poètics Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, amb…

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr…

S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són  Els tres nòvios de Toneta 1923,  Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de la societat La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia…

Fou ordenat de sacerdot el 1886 Obtingué un premi extraordinari i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona 1887 La seva obra poètica fou publicada pòstumanent a Poesies 1888, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera

Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina nadalenca 1987 i Pinzellades bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocs florals, obtingué tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes Fou proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions