Resultats de la cerca

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià, quan requereix…

Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911  Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel 1901 i Los…

Sacerdot, prior de la comunitat de preveres de Cervera Amb Baltasar Sança , elaborà el text cinccentista de la Passió de Cervera 1534, una representació cíclica per als dies de la Setmana Santa i en la qual Ponç mateix actuà fent el paper de Pilat

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a Un Tros de Paper  i dirigí L’Embustero  1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la…

Fou empleat de l’Ajuntament de Gràcia, i, durant la República, governador de Mallorca i cap de personal del ministeri d’Ultramar Fou collaborador d’“Un Tros de Paper”, amb el pseudònim Sistacs En els seus articles de costums, hi destaca la presentació de tipus poc habituals en altres autors, com els procedents de la burgesia plutocràtica Lo americano , 1866 També s’acostà a la Barcelona industrial, i depassà així el món menestral més característic del costumisme de l’època Com a dramaturg, fou autor d’alguna peça original, al costat de traduccions del francès al castellà, entre…

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El…

Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma…