Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Francesc Rossetti i Sánchez
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Proper políticament a Manuel Serra i Moret, el 1924 fou elegit regidor i esdevingué tinent d’alcalde de Mataró, on impulsà l’Arxiu Històric, la Biblioteca del Parc i reformà el Parc Central Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou empresonat i, en ser alliberat, se li prohibí residir a Mataró Fou director de la revista Mediterrània de Mataró Publicà llibres de poemes, de caràcter simbolista i popular Galanies d’amor 1921, El cavaller del pler 1927, escrit amb un prosaisme proper a Sagarra, La caravana 1950, un llarg poema en dotze cants, Pompa de somnis 1949,…
,
Eudald Puig i Mayolas
Literatura catalana
Poeta.
Des de molt jove residí a Terrassa Llicenciat en filologia catalana es dedicà a l’ensenyament Publicà els llibres de poesia Cel de nit 1979, premi Miquel de Palol 1978, La vinya cremada 1986, Parc de gessamins 1987, Poemes per a Clara 1998 i La vida entredita 2006, premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra de poesia 2005 La seva sèrie d’haikus Terres i espais , juntament amb els de L’instant d’una ala , de Josep Maria Capdevila, i Showa , de Maria Rosa Roca, reberen el premi Ciutat d'Olot-Joan Teixidor 2002, i foren publicats en el poemari conjunt A l’ombra dels lotus 2003 Publicà…
,
Ricard Ripoll i Villanueva
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives GRES En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire Théories et pratiques 2005 i Stratégies de l’illisible 2006 i ha traduït Obra Completa 2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006 de Lautréamont La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers Com a poeta ha publicat Els encontres fortuïts 2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000, deudor amb el surrealisme francès, La memoria dels mots 2003, premi Ciutat d’Elx 2002 L’any 2007 rebé un doble…
Àngel Ferran i Coromines
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i dibuixant.
Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne , El parc…
,
Oriol Bohigas i Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i investigador.
Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…
, ,
Carme Serrallonga i Calafell
Educació
Literatura catalana
Pedagoga i traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com…
,
Joaquim Español i Llorens
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat Arquitectes en el paisatge 1999, El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000, Invitació a l’arquitectura 2002, Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003, Forma y consistencia 2007 i Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha estat guardonat amb el…
Aurora Díaz-Plaja i Contestí
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecària i escriptora.
Dedicada al camp de la biblioteconomia, durant la Guerra Civil organitzà el Bibliobús, que arribava a les primeres línies del front A la postguerra organitzà les biblioteques de Catalunya, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella 1963-73 i publicà diverses guies de lectura i treballs especialitzats, com, per exemple, Com es forma i com funciona una biblioteca 1960 i La biblioteca a l’escola 1970, amb el qual guanyà el premi Antoni Balmanya 1969 Sempre a favor de la difusió de la lectura a l’escola, també es dedicà a la literatura infantil, i destacà en el camp de l’adaptació de…
,
Jacint Sala i Codony
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de…
Manuel Sayrach i Carreras
La casa Sayrach, de Manuel Sayrach i Carreras, a la Diagonal de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura
Arquitecte i escriptor.
Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el…
,