Resultats de la cerca

Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a Poesia  i Ariel Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983

Doctora en filologia catalana i professora a la UAB Ha participat en diverses edicions crítiques, com ara Epistolari de Josep Carner 1998, Ronda de mort a Sinera Les veus del carrer D’una vella i encerclada terra 2000, de S Espriu, Fulls de dietari Una antologia 2004, de C Soldevila, La literatura catalana, en una perspectiva europea amb M Gustà, 2007, i J Brossa, El dia del profeta 2008 Cronista i crítica de teatre a “L’Avenç”, s’ha especialitzat en aquest gènere Si de nou voleu passar I Simposi Internacional Salvador Espriu 2005, El teatre de Josep M Benet i Jornet L’habitació…

El seu primer llibre va ser La set de l’aigua 1991, premi Miquel Martí i Pol 1990 Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena 1992, El temps fumeja 1993, i la trilogia formada per Escrits en blanc 1995 premi Miquel de Palol 1994, Interlínia 1999 i Deleàtur 2002, i posteriorment Immunitats 2005 A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’experiència vital…

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana  i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG 2014, en anglès i De fora…