Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual s’ha professionalitzat Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , ha esdevingut un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’…

Germà de Josep Maria Castellet , s’incorporà a l’empresa familiar de corbates el 1944, de la qual fou gerent 1957-95 Fou president de l’Associació Empresarial Club de la Corbata 1969-92 i vicepresident de la Federació Internacional de les Indústries de la Corbata FIIC Fou cofundador de l’editorial Edició de Materials 1965-68 i de la revista cultural  Promos , membre fundador de la Fundació Llorenç Artigas i president de la Fundació Joan Miró  1989-2009, i ocupant aquest càrrec hom n’inicià el 2001 l’ampliació Fou també membre de la fundació Phonos de música electroacústica És autor de tres…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després a La Vanguardia Amb…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006,…

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke  de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud  i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…

Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…