Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Gabriel Mòger
Pintura
Literatura catalana
Pintor i poeta.
Se’n coneix una tençó plena de malvolença amb Gabriel Ferrús , Seny’En Ferruç, vos qui tenit procura , on defensa les dames distingides de la ciutat de Palma Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l’illa
,
Gabriel Ferrús
Literatura catalana
Poeta.
Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes…
,
Jeroni Nadal

Jeroni Nadal
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Jesuïta i escriptor.
Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…
,
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…
,
Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Polític, advocat i periodista.
Fill del polític Manuel Duran i Bas Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’…
,
Joan Timoneda
Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de Amor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…
,
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
Joan Antoni Maians i Siscar
Història
Cristianisme
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…
, ,
Esteve de Corbera
Historiografia catalana
Història
Historiador i ciutadà honrat de Barcelona.
Vida i Obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà, era fill d’Esteve de Corbera Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada Estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i…
, ,
Francesc Eiximenis
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…
, ,