Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler De fet, fou el novellista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Cirillo , en sainet, estrenat el 1892 La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor Qui compra maduixes , 1892 La viuda , 1895 Oriental Los moros contrapuntats , 1892 L’ase de l’hortolà , 1893 A casa l’alcalde…

En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avellí Artís-Gener, més conegut pel seu nom de ploma, Tísner , reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil Espanyola En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adeu a la pàtria, camí de l’exili En el tercer volum hi aplegà l’experiència del primer exili a França, després el viatge a Mèxic a bord de…

A més de poesies catalanes, publicades a “Lo Rat Penat”, i en part aplegades al volum Ensayos poéticos , escriví obres de teatre en castellà Amor patrio, La judía en Argel i Guillén Sorolla i el sainet bilingüe Escenas del bombardeo 1869

Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època, i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V 1705 Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres llatines del jesuïta Pere Canisi i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala, Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar bé la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579

Més conegut com a Francesc Crespí de Borja, fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar ↑ Mercader El Prado de Valencia , 1600 i Bernat ↑ Català de Valeriola Justas poéticas , 1602

Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March

Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon  i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel

Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, va escriure també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

Ciutadà honrat, credencier de la Generalitat de València i germanastre d’ Onofre Esquerdo i Sapena És autor de diverses comèdies Marte y Venus en París , La Ilustre Fregona , entre altres, representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests 1620-26