Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura catalana
Poeta.
Membre d’una important família barcelonina, entre el 1563 i el 1573 visqué a Constantí El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575 Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1540-75, en el qual intercala diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí i un romanç dedicat a Barcelona
Joan Bonet i Gelabert
Literatura catalana
Escriptor.
El 1934 es traslladà a Madrid, on s’inicià en el periodisme i la literatura El 1941 tornà definitivament a Mallorca i fou un dels elements actius en la consolidació del diari Baleares De la seva producció en català destaquen la trilogia humorística Els nins 1951, Els homes 1954 i Les dones 1957 i algunes comèdies com Ses tietes 1959 i Quasi una dona moderna 1961, premi Ciutat de Palma 1960 En castellà escriví articles, assaigs periodístics, narracions, novelles i l’autobiografia También en Palma crecen los niños 1968
,
Joan Monné
Literatura catalana
Escriptor occità d’origen rossellonès.
Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige 1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892, Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim…
,
Jaume Gras i Vila
Literatura catalana
Dramaturg i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port…
Salvador Estrada i Ribas
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i lexicògraf.
Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de ↑ Cabanyes Collaborà en el↑ Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas…
Josep Congost i Pla

Josep Congost i Pla
© Família Congost
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Poeta i impressor.
Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà 1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…
,
Jordi Cervera i Nogués
Literatura catalana
Poeta, narrador i periodista.
Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003, Talaiot 2006, Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen, L’…
Carme Riera i Guilera
Carme Riera i Guilera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i professora.
El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…
,
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Literatura catalana
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del…
Bernat Català de Valeriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Poeta i memorialista.
Vida i obra Cavaller i síndic de l’estament militar, fou un home molt important en la vida social i literària de València Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom de Silencio Intervingué en quasi totes les vuitanta-vuit sessions de l’Acadèmia, que se celebraven a casa seva, amb sis discursos i més de setanta poemes, tots en castellà També hi concorregueren els seus cosins Guillem Ramon Català de Valeriola…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina