Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la història amorosa,…

Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma 1872 Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” 1916

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort de Shakespeare…

És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…

Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…