Resultats de la cerca

Des de molt jove residí a Terrassa Llicenciat en filologia catalana es dedicà a l’ensenyament Publicà els llibres de poesia Cel de nit 1979, premi Miquel de Palol 1978, La vinya cremada 1986, Parc de gessamins 1987, Poemes per a Clara 1998 i La vida entredita 2006, premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra de poesia 2005 La seva sèrie d’haikus Terres i espais , juntament amb els de L’instant d’una ala , de Josep Maria Capdevila, i Showa , de Maria Rosa Roca, reberen el premi Ciutat d'Olot-Joan Teixidor 2002, i foren publicats en el poemari conjunt A l’ombra dels lotus 2003 Publicà…

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…

Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina  Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…