Resultats de la cerca

Llicenciat en veterinària per la UAB el 1992, s’ha dedicat a la creació, el guionatge i la pedagogia teatral El 1997, la seva obra Zowie guanyà el premi Ciutat d’Alcoi i fou estrenada pel Teatre Lliure de Barcelona Entre els seus textos destaquen El sexe dels objectes 1995 i Refugiats 2002, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 2002 Ha treballat també com a guionista de ràdio i televisió És coautor del llibre de guions de la sèrie Plats bruts 2000 i 2002

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista…

Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…

Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…

El 1948, en una edició privada de 171 exemplars, Marià Manent va publicar Montseny zodíac d’un paisatge , la primera mostra pública dels seus dietaris de guerra, que aplegava exclusivament fragments d’anotacions que corresponien a apunts en prosa poètica sobre el món de la natura Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social i cultural…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies Tingué una formació autodidàctica Fou dirigent de les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya  1937, escriví a  Juliol  i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove 1937-39 Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia Tornà a Europa 1947, i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio Després…

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…