Resultats de la cerca

De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de…

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les…

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva…

El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels…

Vida i obra Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti, heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li…

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb…

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de…

Era oriünd de Berga i jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380 Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382 Hom el troba testimoniat almenys fins el 1386