Resultats de la cerca

Vida i obra Inicià la seva carrera teatral com a actor infantil Professional radiofònic, debutà professionalment el 1940 a la Sala Mozart de Barcelona amb Las aventuras de Rataplán i el 1945 ingressà en la companyia titular del Teatre Romea Aquest darrer any treballà en el quadre escènic de Radio España i el 1952 passà a Ràdio Barcelona per a unir-se a El radioteatro , d’Armand Blanch Escriví diverses obres teatrals, com Tres angelets a la cuina 1959 L’amor venia en taxi 1959, que representà arreu d’Espanya i obtingué un gran èxit Ocells de pis 1960 Perruqueria de senyores 1961, i La Bomba…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts generals de Pau…

Fou un dels primers a establir la litografia a València Publicà poesia humorística i de circumstàncies Himne al ferrocarril del Grau de València a Xàtiva , 1852 a la premsa valenciana, sobretot a El Rubí  1859-61, i escriví l’obra teatral en vers Un assunto de família 1863

Farmacèutic i advocat Membre fundador i director de l’Agrupació Artística de Manacor, fou un estudiós destacat de la història del teatre a Manacor Com a autor teatral, va escriure, entre altres obres, la sarsuela Amor de muñecos 1931 —amb música de Bartomeu Gayà i escrita conjuntament amb Sebastià Rubí—, comèdies com Un arracés del camí 1935, Fang 1947, Ai, mon pare 1952 i La Santa Humildad 1962, o sainets com En banyeta verda 1935, entre d’altres

Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari  La Llar  1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna   Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres obres Fou…

Vida i obra Conegut amb el nom religiós de Miquel d’Esplugues Iniciat en els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, el 1887 ingressà als caputxins i el 1893 fou ordenat de sacerdot i nomenat catedràtic de filosofia a Pamplona Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…