Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ramon Bardés i Abellà
Literatura catalana
Novel·lista.
Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Literatura catalana
Text on els escrivans del racional de Barcelonadescrivien les celebracions importants en què intervenien els representants de la ciutat, com ara entrades de personatges destacats, cerimònies funeràries de reis, festes amb motiu de naixements de prínceps, i altres.
Desenvolupament enciclopèdic L’anotació tenia per objecte no solament la constància històrica de l’esdeveniment, sinó l’enregistrament de tots els seus detalls per a consulta dels antecedents quan tornava a presentar-se un fet semblant Era contingut en set volums, els dos primers dels quals i els primers folis del tercer s’han perdut S’iniciava el 1383, i acaba el 1719 La part actualment conservada comença el 1424 Entre els seus redactors, destaquen pel seu valor literari Gabriel Canyelles 1423-35 i Joan Maians 1461-92 Totes les anotacions són en català, llevat de les del 1719,…
Antoni Muntañola i Carné
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Dibuixant humorístic i editor de llibres infantils.
Germà del polític Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola 1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes…
,
Casimir Brugués i Escuder
Literatura catalana
Traductor.
Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y Extrangeras” i…
Lo Crestià
Literatura catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Desenvolupament enciclopèdic Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa«declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit entre el 1379 i el 1381, procurà d’enumerar en 381 capítols les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n’escriví el Segon per aclarir…
el blau roques i el mar
Literatura catalana
Recull de proses de Salvador Espriu, escrit entre el 1975 i el 1981, i publicat el 1981.
Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…
El retaule del flautista
Literatura catalana
Obra teatral de Jordi Teixidor, que l’any 1968 va guanyar el premi Josep M.
Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil d’un poble…
Isabel de Villena
Literatura catalana
Nom de religió amb el qual és coneguda l’escriptora i abadessa Elionor Manuel de Villena, filla natural d’Enric de Villena.
Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…
Ramon Vidal de Besalú
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant queexercís de mestre de trobar, o sia, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament de joglar , que s’…
Curial e Güelfa
Literatura catalana
Novel·la cavalleresca catalana escrita probablement entre el 1435 i el 1462 per un autor anònim.
És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…
,