Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Solitud
Portada de la primera edició de Solitud, de Víctor Català, il·lustrada per Josep Triadó i Mayol
© Fototeca.cat
Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.
Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista Joventut del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…
, ,
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…
Gaietà
Literatura catalana
Un dels protagonistes de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…
Jordi Mesalles i Bisbe
Teatre
Director de teatre i dramaturg.
Vida i obra S’especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona 1972-75 i des del 1979 hi fou professor de tallers d’interpretació També fou professor al Collegi del Teatre Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista El viejo Topo Entre altres obres, dirigí El despertar de la primavera 1978 de F Wedekind —premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral 1979—, Antoni i Cleopatra 1980 de W Shakespeare, Els Beatles contra els Rolling Stones 1981 de J Mesalles i M Casamayor —premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980—, que desencadenà una…
,
Maria Emília Furnó i Monsech
Literatura catalana
Poeta.
Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica
Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…
,
Núria Nardi i Vilardaga
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Llicenciada en filologia catalana i catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari Ha dedicat els seus estudis a l’obra de Víctor Català, amb nombrosos articles i edicions En aquest sentit, són especialment destacables la seva edició de Drames rurals 1992 i, sobretot, l’edició crítica de Solitud 1990 També ha fet la tria i l’edició de diverses antologies de la narradora empordanesa en volums com Contes diversos 1981 i Contes 1994
Pere Fons i Vilardell
Literatura catalana
Poeta i narrador.
La seva activitat principal es desplegà durant les décades dels anys setanta i vuitanta La seva poesia, de caire realista i meditativa, està recollida als llibres Espellifada solitud 1975, premi Martí Dot, Aquesta música porosa 1977, premi Recull Ribas i Carreras, pròleg de Miquel Martí i Pol, Bumerang 1980, pròleg de Feliu Formosa i En ambre 1982, pròleg de Jaume Badia, Lluís Calderer i Josep Pujol L’home pedra 1985 és un llibre de narracions Fou coordinador de la revista literària Faig
,
Francesco Ardolino
Literatura catalana
Crític literari i traductor.
És doctor en filologia catalana i docent de filologia italiana a la UB Ha escrit assaigs sobre literatura italiana i catalana contemporànies i s’ha especialitzat en l’estudi de la recepció d’autors italians als Països Catalans Entre els seus llibres destaquen els volums La solitud de la paraula Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas 2004 i Entre el dogma i l’heretgia Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall 2006 Ha traduït a l’italià obres de Pere Calders, Carme Riera, Baltasar Porcel, Susanna Rafart, Palau i Fabre, Jaume Cabré i Sebastià Alzamora, i ha…
Un hivern plàcid
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Martí i Pol publicat el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic La metàfora d’aquest títol remet al marc temàtic del llibre la vellesa amb voluntat de ser viscuda plàcidament Aquest marc, però, no significa una actitud de deixament ni de renúncia de l’activitat vital bàsica del poeta, que és la reflexió sobre ell mateix i el món en què viu Ara, però, aquesta reflexió es fa des d’una posició en quèla memòria i la solitud tenen un paper destacat La solitud no és pas negativa sinó necessària, «clara» quan és assumida com l’actitud del «tu sol amb tu», quan permet enfrontar-te amb tu mateix, «irradia dolcesa» i és un remei per al…