Resultats de la cerca

Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri 1877, del qual més tard fou prepòsit, fou també professor al Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1899 en substitució de Torras i Bages Com a poeta, imità la lírica religiosa verdagueriana i publicà Cants espirituals per ús del poble 1912, molt coneguts, que foren musicats per Lluís Millet Publicà una Oda a Arenys de Mar 1894, que acompanyà de notes històriques sobre la vila

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles, precedent…

Llicenciat en filologia catalana 1982, durant els anys d’estudiants participà en la creació de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat i en el Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on realitzà els primers treballs d’investigació Professor d’institut 1983, de 1984 a 1987 en fou director Des del 1982 fou també professor de l’Institut de Ciències de l’Educació dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana per a professors a les Balears Fou cofundador del Moviment de Defensa de la Terra MDT a Eivissa el 1984, on formà el grup vinculat Grups de Defensa de la Llengua i, el 1994…

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…

Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la celebración del…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…

Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana  i collaborà a la Gazeta Montanyesa  i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras…

Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà 1983-2005, és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona des del 1994 Ha publicat articles d’història i pedagogia S’inicià com a escriptor amb obres per a públic infantil i juvenil El secret del doctor Gibert 1981, Set gates de vida premi Lola Anglada 1986, Una troca embolicada 1988, Els ulls de l’aiguamoll 1993 i Momotaro & Dolly Doç 1997 Entre dos focs 1991, sobre la invasió francesa de Catalunya al segle XVII, i Procés a Anna Boixadós 1994, reeditat el 2022 amb el títol Judici a una bruixa catalana La història de…

Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre  1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…