Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina…

Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig, donzell, la seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers municipals perquè fou suspès del dret a intervenir-hi pel…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…