Resultats de la cerca

És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista i la seva…

Compaginà la seva vocació musical amb un negoci familiar de sastreria, després de ser descobert a Saragossa per L Perrick Estudià cant amb Ana Millitch i debutà l’any 1953 com a Valentin Faust al Gran Teatre del Liceu, on del 1956 al 1973 interpretà diversos personatges operístics Formà part del Grup d’Òpera de Cambra, amb la qual cantà Così fan tutte , El telèfon i Maria Egiziaca , entre d’altres També actuà al Teatro Calderón de Madrid, on interpretà Lucia di Lammermoor al costat de C Bergonzi El 1963, a Bilbao, feu Samsó i Dalila amb M Del Monaco A més, actuà en diverses…

La seva família s’oposà a la seva vocació musical i l’obligà a fer la carrera de dret Seguí els estudis de lleis a la universitat i parallelament -i d’amagat- estudià al Conservatori de París Finalment, abandonà la carrera de dret i el 1921 debutà a Niça Després de diverses actuacions en teatres d’arreu de França, el 1928 fou contractat per l’Òpera de París, on es presentà amb Faust A partir del 1931 alternà les seves actuacions a l’Òpera i a l’Òpera Còmica Assolí notables èxits amb produccions en què representà els grans papers del repertori, i tingué actuacions estelars com el…

Des de molt jove mostrà una gran vocació per la poesia i el teatre, però poc després de traslladar-se a Roma el 1807 per estudiar dret, abandonà la universitat i dirigí el seu interès cap a la música A la capital italiana fou deixeble de G Janacconi composició Del 1812 al 1815 estudià amb G Paisiello a Nàpols, on estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia 1815 Tot i que aconseguí un cert èxit amb obres com Zadig ed Astartea 1825, Giuletta e Romeo 1825 i Marco Visconti 1838, la seva activitat més reconeguda fou la de professor de cant, que dugué a terme a Venècia, Trieste…

Filla d’un destacat baríton i d’una actriu, des de la infantesa estigué vinculada amb el món teatral com a ballarina i actriu, i alhora es formà com a cantant El 1821 debutà a Viena en el paper de Pamina, i a partir de llavors treballà en teatres de Viena, Dresden, Berlín, París i Londres Fou una figura cabdal en el panorama de l’òpera romàntica alemanya Beethoven, que hi treballà per a les funcions de Fidelio , agraí sempre la seva contribució al paper de Leonore CM von Weber n’opinava que havia estat la millor intèrpret d’Agathe en Der Freischütz 'El caçador furtiu' I Moscheles la valorava…

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de…

Els seus orígens es remunten al bagatge musical tradicional dels emigrants irlandesos i escocesos, com també al blues primitiu del Mississipí o els cants indis dels Apalatxes Un dels primers nord-americans que enregistraren aquest tipus de música fou W Guthrie, que mesclava repertori de la tradició amb peces de creació pròpia Cap a la meitat dels anys cinquanta, després d’un període de decadència, el grup Weavers encapçalà la represa d’aquest tipus de música, i a partir d’aleshores es crearen dues tendències D’una banda hi hagué els qui seguiren la línia de cançons tradicionals, amb …

Seguint la seva vocació eclesiàstica, ingressà al seminari d’Orel Des de molt jove mostrà unes grans aptituds musicals que el portaren a dirigir el cor del seminari quan tan sols tenia catorze anys El 1884 marxà a Moscou per estudiar música a l’Escola de la Societat Filharmònica, on aconseguí una beca com a fagotista Passà grans penúries econòmiques fins que el 1892 fou nomenat director del Teatre Malïy gràcies a la recomanació de PI Čajkovskij El 1893 aconseguí el càrrec de director assistent del Teatre Italià de Moscou Quan semblava que la sort li somreia, els problemes de…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació…