Resultats de la cerca

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…

En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que inclou…

Estudià al Conservatori d’Estrasburg i perfeccionà la disciplina de direcció d’orquestra al Mozarteum de Salzburg Organista titular de la catedral d’Estrasburg, els primers anys de la seva carrera els dedicà a aquest instrument El 1975 fou nomenat assistent d’Alain Lombard en l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg Del 1989 al 1995 estigué al capdavant de l’Orquestra de Bretanya Ha estat convidat a dirigir les orquestres més importants de França i en teatres com l’Òpera de París, el Liceu de Barcelona, el Regio de Torí o la Monnaie de Brusselles Destacat director d’òpera contemporània, presentà…

Fundat el 1912 a Brusselles, n’han estat primer violí Alphonse Onnou 1912-40, Antoni Brosa 1940-44 i Rudolf Kolisch 1944-47 Laurent Halleux i Germain Prévost foren segon violí i viola, respectivament, des del principi Fernand Quinet 1912-23 i Robert Maas des del 1923 han ocupat successivament el lloc de violoncel Fou quartet de la cort de la reina Elisabet de Bèlgica 1932 i quartet resident a la Universitat Madison de Wisconsin des del 1940 A l’inici, la formació era reconeguda com a especialista en música contemporània, però amb els anys anà ampliant el repertori Enregistrà els quartets i…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels conservatoris de…

Començà a estudiar música a Tunis, però aviat es traslladà a França per a seguir els cursos de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París El 1969 guanyà el primer premi de música de cambra al Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent s’installà a Moscou, on estudià amb el pianista Stanislav Neuhaus fins el 1975 Guanyà el Concurs Internacional Čajkovskij l’any 1974 i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica el 1978 La seva carrera com a solista la dugué a treballar amb destacades figures del món musical, entre les quals el director austríac Herbert von Karajan, que la convidà…

Vida Formà part del cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i organista John Blow, de qui fou deixeble El 1700 esdevingué gentleman extraordinary de la capella reial, juntament amb Jeremiah Clarke Des del 1704 compartiren el càrrec d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en què morí Clarke A partir d’aleshores, Croft ocupà tot sol la plaça d’organista L’any següent succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children de la capella i organista de l’abadia de Westminster El 1713 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford i més…

Estudià a la Juilliard School 1967-71 de Nova York i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, centre on es diplomà el 1975 Les seves interpretacions li han valgut premis en alguns dels concursos més prestigiosos del món, com el Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Ben aviat inicià una carrera de concertista internacional que l’ha dut a actuar amb prestigioses orquestres, tot obtenint el reconeixement unànime de públic i crítica Feu la seva primera aparició als Concerts Promenade de Londres l’any 1987 amb la interpretació del…

Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que li valgueren…

Es formà amb el seu pare, Enrique García Marco, violinista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Continuà els seus estudis al Reial Conservatori de Música de Madrid amb Luis Antón, i es perfeccionà al Royal College of Music de Londres, on fou deixeble d’Antoni Brosa L’any 1960 obtingué el primer premi en el Concurs Pablo de Sarasate i el 1967 s’erigí en guanyador de la Medalla Harriet Cohen També estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache Durant molts anys residí a Londres, on fou violí concertino de l’English Chamber Orchestra, formació que dirigí en nombroses ocasions Fou director…