Resultats de la cerca

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…

Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on inicià la seva carrera concertística amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà Reprengué els estudis musicals a París, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona, sota el mestratge de Lazare Lévi i Magda Tagliaferro A la ciutat francesa realitzà diverses gravacions per a la radiodifusió Després d’haver-se casat amb Frederic Mompou es dedicà a l’ensenyament al Conservatori Superior i a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que inicià una important tasca com a difusora de la música de Mompou…

Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Lieja, i després, amb C Lévi-Strauss i E Benveniste a l’École des Hautes Études de París i amb R Jakobson i N Chomsky al Massachusetts Institute of Technology Compaginà els estudis lingüístics amb la formació musical Nomenat professor de lingüística a la Universitat de París el 1968, impartí la docència a Vincennes i, després, a Saint Denis Encara que no fou principalment musicòleg, feu valuoses aportacions en el camp de la semiòtica en la música Escriví una sèrie d’articles sobre el tema, com per exemple Méthodes d’analyse en musicologie , cinc…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…

Estudià al Conservatori de Venècia amb Margherita Cicognari El 1959 rebé el primer premi del Concurs d’Arpa d’Israel Es perfeccionà amb Pierre Jamet al Conservatori de París, on es diplomà el 1962 amb un primer premi El 1971 obtingué un altre primer premi al concurs Marcel Tournier Tocà sovint música de cambra amb el flautista Maxence Larrieu Des del 1971 fou professora del Conservatori de Brusselles, i des del 1978, del de Rotterdam Estrenà el Concert per a arpa , d’Ami Maayami 1964, i el de flauta i arpa de Damase 1976 De la seva discografia destaquen un disc amb sonates d’I Albéniz i del…

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El mateix any…

Organitzats pel Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València, amb la collaboració de la Universitat de València, han constituït una de les principals iniciatives del Centre i han contribuït a la difusió dels corrents historiogràfics europeus i americans més rellevants sobre història local El principal objectiu dels Colloquis ha estat proporcionar el suport teòric i metodològic necessari per al futur desenvolupament de les investigacions locals, tan en auge al País Valencià El primer 1988 es titulà “L’espai viscut”, i pretenia analitzar la qüestió dels problemes que planen…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…