Resultats de la cerca

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de Obreros de…

De periodicitat variable, al juny del 2000 comptava amb 198 números editats en la seva totalitat a les premses de l’abadia de Montserrat Qüestions és una publicació de pensament cristià que tracta un ventall ampli de temes d’actualitat des de molt diversos angles amb redactors especialitzats de la disciplina pertinent El seu propòsit inicial explícit fou orientar en uns principis cristians els seus lectors en una època de mutacions Així, les seves pàgines han tractat des del racisme fins a la relació entre l’Església i la nacionalitat catalana, el món jueu, la llei i l’evangeli…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten…

Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha proporcionat…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells…

Vida i obra Llicenciat en dret 1955 i en història contemporània 1960 a la Universitat de Barcelona, la seva militància política sempre ha anat lligada a partits nacionalistes En aquest sentit, durant la dècada del 1970 participà en la fundació d’Aliança Nacional Mallorquina ANAM i fou membre del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN Pel que fa a la seva tasca com a investigador, ha centrat els seus treballs en qüestions d’identitat nacional dels Països Catalans i l’antifranquisme Entre la seva bibliografia cal fer esment de pròleg Història d’Andratx…

Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid D’ençà del 1945 treballa a París Defensor de la catalanitat al Rosselló És autor de diversos estudis sobre qüestions relacionades amb el període de sobirania catalana als comtats en els quals dona una visió de la història des d’una perspectiva catalana D’entre les seves obres destaquen “L’expédition des Catalans en Orient De la chronique au roman de chevalerie”, SASL 1951 “Catalanitat del Rosselló”, Presència catalana 1953 “L’affaire de l’échange des Pays-Bas catholiques”, SASL 1954 “L’offre de rétrocession du…

Autor d’un gran nombre d’articles històrics, fou director del diari El Mercantil Valenciano i fundà el Heraldo Complutense El seu interès per la història el dugué a escriure un Curso elemental razonado de historia universal 1871, que es reedità en microforma el 1998 La seva principal aportació historiogràfica és l’obra Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894, del qual només edità el primer volum dels tres previstos Del 1892 és l’opuscle Descripción del sepulcro gótico descubierto en la capilla de San Francisco de Paula en la iglesia de los Santos…

L’esment més antic conegut d’aquest lloc és del 1070, quan el comte de Pallars Jussà, Ramon V, i altres, com a marmessors d’Alamany, donaren a Santa Maria de la Seu, la vila d’ Alandis in apendicio de Sanctum Andrea , amb tots els seus termes i les seves pertinences Posteriorment, entre el 1070 i el 1075, el bisbe Guillem destinà el cens de la vila d’Alanís al proveïment d’oli d’una o més llànties de l’altar de Santa Maria de la Seu L’any 1317 es produïren qüestions entre l’abat Ramon de Gerri i Arloví d’Olb i el seu fill, per unes terres situades a la cultia d’Alanís, a la Vall…

En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any…