L’esment més antic conegut d’aquest lloc és del 1070, quan el comte de Pallars Jussà, Ramon V, i altres, com a marmessors d’Alamany, donaren a Santa Maria de la Seu, la vila d’Alandis in apendicio de Sanctum Andrea, amb tots els seus termes i les seves pertinences. Posteriorment, entre el 1070 i el 1075, el bisbe Guillem destinà el cens de la vila d’Alanís al proveïment d’oli d’una o més llànties de l’altar de Santa Maria de la Seu. L’any 1317 es produïren qüestions entre l’abat Ramon de Gerri i Arloví d’Olb i el seu fill, per unes terres situades a la cultia d’Alanís, a la Vall d’Àssua. En el Spill... del vescomtat de Castellbò, dins del quarter de Rialb, s’inclou el lloc de Sant Andreu d’Alanís que, al principi del segle XVI, estava deshabitat “y no és memòria dels hòmens agen vist que degú y habitàs”. Aquesta és, tanmateix, la darrera notícia que per ara tenim d’aquesta església i de la seva parròquia.