Resultats de la cerca

Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…

Introducció Vista aèria del castell del Montmell Baix Penedès, a l’antiga frontera del comtat de Barcelona ECSA - J Todó La conquesta carolíngia i el període que la segueix fins a l’entorn de l’any 1000 van comportar a Catalunya com a altres indrets de l’imperi Carolingi un ús més recurrent de l’escriptura per a finalitats polítiques, socials i religioses Nelson, 1996, pàgs 1-36 També és possible que la renovació de les estructures iniciada pels carolingis impliqués la destrucció dels registres escrits precedents Sigui com vulgui, en relació amb la penúria d’informacions escrites referents a…