Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa.
Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A. Saludes
Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona (núm. d’inv. 19.918). Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc. Hom el data vers els anys 315-335.
Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra a dreta amb la resurrecció de Llàtzer, l’empresonament de sant Pere, el guariment del cec de naixement, una orant, la curació de l’hemorroïsa, la predicció de les negacions de sant Pere i el miracle de la conversió de l’aigua en vi. Com es pot observar, la concepció i la iconografia del sarcòfag són molt similars a tres de les peces de Sant Feliu de Girona. Com aquestes, s’adscriu estilísticament als tallers d’època constantiniana derivats del taller del sarcòfag del Dogmàtic, amb el característic treball d’indumentàries i la tipologia del Crist estació. Per reforçar aquesta datació, disposem també del valuós element del pentinat de l’orant (figura que normalment apareix amb el cap cobert amb un vel), el qual sembla que correspon al de l’emperadriu Helena, mare de Constantí, tal com apareix a les monedes datades a partir del 325.
Bibliografia
- Gudiol i Cunill, 1925a, 17, pàgs. 3-4; Wilpert, 1929-32, vol. I, tav. 109.7, pàg. 124; Bovini, 1954, pàgs. 42-47; Almagro, 1955a, pàg. 155; Balil, 1956, vol. III, pàgs. 680-683; Palol, 1967, pàg. 295; Sotomayor, 1973, pàgs. 102-104 i 1975, pàgs. 93-96.