Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Joan Papió
Historiografia catalana
Escriptor i religiós franciscà.
Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou professor de la Universitat de Cervera 1717-42 L’any 1747 ingressà en el collegi de missions d’Escornalbou com a escriptor del seminari És autor de l’obra El colegio seminario del Arcángel San Miguel de Escornalbou 1765, reimpresa en facsímil el 1987 pel Patronat del Castell Monestir, amb una nota introductòria de Llorenç Jaume Grau Lectures TORRES I AMAT, F Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes , Barcelona 1836
Francesc Llançol de Romaní
Historiografia catalana
Erudit.
Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia
Josep Malberti i Marroig
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Realitzà diferents excavacions a Mallorca amb l’equip de Josep Colomines Traçà les planimetries de jaciments com el poblat de can Amer Sant Llorenç des Cardassar, la cova de na Fonda ses Salines, el talaiot de Son Creixell Sineu i els pous de Pollentia Alcúdia Des del 1931 fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat Palma i collaborà en diferents publicacions especialitzades, com la revista Empúries També cal destacar la seva tasca com a restaurador i numismàtic És autor de l’estudi El castillo de Bellver 1960, on s’analitza de forma exhaustiva la història d’aquest conjunt…
Assemblees d’Estudis sobre el Comtat de Besalú
Historiografia catalana
Jornades d’estudis relitzades sota el patrocini dels Amics de Besalú i el seu comtat, de les quals es publiquen les actes de les comunicacions i ponències, d’història, llengua, tradicions, etc., sobre l’àmbit territorial de l’antic comtat de Besalú.
No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV aniversari…
Antoni Gili i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador i folklorista.
Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita…
Elies Rogent i Amat
Historiografia catalana
Arquitecte.
Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…
Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM)
Historiografia catalana
Institució docent creada a Palma el 1970 pel bisbe de Mallorca Rafael Álvarez Lara amb l’objectiu de dedicar-se a l’estudi, l’ensenyament i la divulgació de les ciències teològiques, i al mateix temps unificar la tasca acadèmica del Seminari Major de Mallorca amb els Teologats dels Franciscans T.O.R., els Teatins i també els Missioners dels Sagrats Cors.
Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars Al juny…
Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració de la seu de Mallorca i les institucions que en depenen.
El contingut dels fons té una gran importància per a la reconstrucció de la història de Mallorca a partir del s XIII Es troba ordenat en tres grans seccions, que són llibres manuscrits, quaderns i papers solts i pergamins Cal destacar-ne algunes subseccions com les actes capitulars, els llibres de sagristia i els còdexs, entre els quals s’han d’assenyalar la Crònica de la Conquesta de Mallorca de Pere Marsili, el Liber Privilegiorum , El llibre verd , el Llibre de la Cadena i les Consuetes A més, hi incorporà la documentació de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat i el llegat de l’…
Diccionari d’història de Catalunya
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat en història, publicat per Edicions 62, que sortí l’any 1992. Jesús Mestre i Campí en fou el director i comptà amb Josep M. Salrach i Josep Termes com a assessors.
L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la transició del…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…