Resultats de la cerca

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Les realitats industrials anteriors a la industrialització no solament eren molt heterogènies en organització, productes i mercats, sinó també molt desiguals pel que fa a la capacitat de transformar-se La imprecisió del terme “tradicional” és, doncs, proporcional a l’extensió i complexitat de la situació que es vol analitzar Aquesta organització productiva no formava realitats estàtiques En una visió de llarga durada es poden constatar canvis substancials de localització i d’organització que tenen a veure amb el desenvolupament agrícola, amb les transformacions comercials o amb les…