Resultats de la cerca

“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

Des de mitjan anys seixanta i durant la dècada dels setanta, l’agricultura dels Països Catalans va patir una profunda transformació tècnica i econòmica Aquesta mutació va consistir, d’una banda, en l’increment de les seves connexions i la seva dependència amb la resta de sectors productius indústria i serveis financers i, de l’altra, en la progressiva reducció del seu pes dins l’activitat econòmica global Aproximació a la localització territorial de les agricultures dels Països Catalans Distribució dels conreus i altres usos del sòl al final dels anys setanta Els 6,9 milions d’hectàrees de…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…

Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

La intitulació d’una obra històrica de caràcter panoràmic pot semblar, potser, una mera formalitat, un requisit gairebé banal o fàcil de resoldre Fem-ho avinent, doncs, de bon començament la tria i la justificació del títol particular d’aquest treball no ha estat pas senzilla D’una banda, per les dificultats pròpies de tota periodització, que són més grans, encara, quan cal conjuminar i sintetitzar en uns pocs mots l’evolució d’àmbits d’activitats prou diferents, amb la seva seqüència específica i fins contradictòria i tot, de vegades Altrament, si la sincronia dels fets no és mai perfecta,…

Gran gerra d'emmagatzematge, Cova 120, Sales de Llierca, ~4300 cal aC MCG / GS En els darrers anys s'ha observat un creixent interès pel coneixement de l'organització econòmica i social de les societats prehistòriques No obstant això, la investigació continua centrada en sèries cronològiques i en la definició d'entitats arqueològiques cultures, horitzons o fàcies Això implica la dedicació de grans esforços a fer l'inventari de jaciments i dels diferents tipus de materials ceràmica, pedra, os i metall, sovint amb una finalitat només taxonòmica Un gran nombre d'aquests estudis s'ha centrat…