Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
arxius historicodiplomàtics sards
Historiografia catalana
Conjunt d’arxius públics i privats a través del fons documental dels quals hom pot estudiar i comprendre la història de Sardenya durant l’època del domini de la corona catalanoaragonesa.
Aquests arxius, emesos per les cancelleries centrals i perifèriques catalanoaragoneses, són els següents l’Arxiu d’Estat de Càller, que té el pergamí més antic datat el 1365, mentre que l’original en paper més antic és del 1398 En registre, però sempre de producció catalana, l’ Archivio cagliaritano conserva escrits a partir del 1346 Gairebé el mateix succeeix a l’ Archivio Comunale di Cagliari , en el qual també falten documents originals o copiats anteriors al s XIV Cal esmentar també els altres arxius de Sardenya, útils per a la història del Regne de Sardenya durant el període…
Arxiu Històric de Maó
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’Arxiu Municipal de Maó que, al seu torn, fou l’hereu de l’antiga Universitat de Maó.
L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’…
Carles Pi i Sunyer
Historiografia catalana
Historiador, polític i economista.
Vida i obra Fou conseller de la Generalitat 1933, 1937 i 1946, a l’exili, ministre del govern de Madrid 1933, alcalde de Barcelona 1934 i 1936 i president del Consell Nacional de Catalunya 1940-45, a Londres Obtingué el títol 1908 d’enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 De la dècada del 1920 als anys seixanta –amb la interrupció del 1939–, generà una vasta producció escrita, mig d’anàlisi històrica i econòmica, mig d’assaig, basada tant en la recerca…
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, escriptor i periodista.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del s XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual el seu pare, Carles Melcior, que era notari, participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles vg Soldevila, Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle A la Universitat de Barcelona on ingressà el 1910 i estudià la carrera de lletres i també la de dret, que no arribà…
El fotoperiodisme (1885-1910)
El tombant de segle XIX al XX és una època clau en la història de la fotografia no tant pel que fa a l’aparició de noves tècniques o procediments com pel que fa a un canvi substancial del concepte d’aquest art o tècnica en els professionals que el conreaven Des de l’any 1839, adoptat per tothom com a inici de la fotografia, s’havien anat succeint diversos progressos tècnics que van anar evolucionant-la De la tècnica patentada per Daguerre, que generava un objecte únic amb gran qualitat d’imatge, gairebé amb ressonàncies de petita joia recordem que la imatge es formava sobre una placa de coure…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…